Canvi educatiu

En la classe de hui hem estat parlant del canvi educatiu, un tema que m’ha paregut molt interessant i del que vull endinsar-me un poc més i comentar algunes coses.

                                                                         

En primer lloc, hem comentat que, segons Michael Fullan, hi ha 3 nivells de canvi que van des del més fàcil i superficial(1º nivell) al més difícil i complex(3º nivell), els vaig a descriure de la següent manera:

1º Nivell de canvi: aquells on sols es canviarien els materials o les activitats. Per exemple: en lloc de escriure a la pissarra els problemes de matemàtiques, utilitzar un projector per a explicar-los.

2º Nivell de canvi: afectaria als mètodes i tasques d’aprenentatge. Un exemple seria que els alumnes propis donaren una classe d’educació física en lloc de fer-ho el professor. Faria referència als mètodes d’aprenentatge.

3º Nivell de canvi: aquell que afecta les creences i valors.

Parlant com si fórem educadors, aquest últim és el més interessant perquè és el més real i difícil de canviar, però eixe canvi sols pot començar per nosaltres mateixos, ja que nosaltres som els responsable i sense la nostra voluntat no podem començar a canviar res. El canvi real és el més complex, el més conflictiu, és el que ens crea dilemes i el que ens requereix molt d’esforç i temps, ja que les coses han d’anar “calant” poc a poc.

No s’ha de voler canviar-ho tot ni tampoc no mai fer res per canviar, sinó que s’hauria de buscar la manera de canviar les coses de forma que ens naixen de dins sense obligar-nos ni imposar-ho a ningú tampoc, ja que pense que si no s’està d’acord amb el conjunt de gent que volem fer el canvi i tots no volen o no els agrada dit canvi serà molt més complicat i no tindrà sentit, cal que siga un canvi proposat i no imposat. Hem de ser conscient també que hi ha coses que no cal canviar.

Caldria dir també que les persones són éssers ambivalents, complexos, conflictius, impredictibles i canviants, per tant en un canvi no s’hauria d’estar tot planificat perquè alguna cosa ens fallarà, ja que, el canvi no és una espècie de fórmula matemàtica ni res per l’estil.

En conclusió, sabem que els educadors són els primer que han de canviar i han d’estar en constant canvi ja que vivim en una societat molt canviant i hem d'adaptar-se, per a això el diàleg i l’argumentació són claus. Pense que és complex però es pot aconseguir si realment es vol. Que n’opines tu? Us convide a la reflexió.