Ahir a classe vam estar rellegint
l'article de José Devís "Sobre el valor educativo de los contenidos de
la educación física" ,que és fonamental per ampliar
coneixements en l'assignatura. Després a la pràctica, el professor ens va manar
que férem un díptic on plasmarem algunes idees que trobarem per internet o en
alguns articles sobre quan podem parlar de moviment educatiu i quan el moviment
no és educatiu.
Al blog vaig trobar les
següents reflexions de Savater, que em van pareixer interessants:
"La misma idea de ir a
la escuela a jugar es disparatada (…). A jugar y a las cosas que vienen jugando aprendemos solos
o con ayuda de amiguetes: a la escuela vamos a aprender aquello que
no enseñan en los demás sitios". (Savater, 1997:
59)
"¿Hay algo más patéticamente superfluo que los esfuerzos de algunos adultos por enseñar a los niños a
jugar a las canicas, al escondite o con soldaditos como si los compañeros de juegos no
les bastaran para esos intereses docentes?" (Savater,
1997: 27)
Jo opine que als xiquets no
se’ls ensenya a jugar, ells ja aprenen a fer-ho mitjançant la interacció entre
ells mateixos o mitjançant l'exploració i la imaginació. El joc desenvolupa les
capacitats dels xiquets i crec que és fonamental que ho descobreixen per ells
mateixos.
Tu no pots dir-li a un xiquet si s’ha
d’amagar darrere d’un arbre jugant a "l'escondite" o si un cotxe de
joguet es mou i es juga de tal forma. El que sí pots dir-los és que
existeix tal joc i crear-los curiositat perquè s'endinsen en ell.
No obstant això, pense que hi
hauria jocs que sí que serien educatius, com algun joc d’ordenador en anglès en
el qual per exemple, cal quadrar colors amb lletres. Se’ls hauria d’ensenyar
abans quin color és cadascun. Un altre exemple seria explicar-los les regles
dels escacs perquè puguen jugar almenys tot iguals, respecte a les
regles.
Us convide a la reflexió sobre
aquest tema tan ampli.
No hay comentarios:
Publicar un comentario