En la classe del dimecres
ens vam ajuntar els membres dels grups ”puzzle” de les mateixes ideologies, anomenats
“experts” en aquesta ideologia, en el meu cas la ideologia del rendiment.
M’agradaria dir que la
idea de treballar en grup i aportar cadascú el seu gra d’arena em va parèixer
molt interessant i enriquidora, ja que cadascú ha viscut situacions diferents i
tenim idees diferents i per tant, tots
podem aprendre d’elles. També, dir que la idea del “puzzle” ens farà estar a
tots estar informats i saber de què tracta no sols la “nostra” ideologia sinó
de totes les altres també, ja que se’ns farà una prova en la qual s’elegirà a
l’atzar un membre de cada grup “puzzle” que haurà de respondre a una pregunta a
l’atzar sobre una ideologia escollida a l’atzar també.
Respecte a la ideologia
del rendiment, podem definir-la com aquella que es centra en el desenvolupament
de les habilitats físiques, en la formació d’esportistes d’elit i que focalitza
la seua atenció en l’alumnat més capacitat i en fer equips d'èxit dins del
marc escolar.
Al grup d’experts de la ideologia del rendiment vam comentar el text de Devís i després vam discutir sobre vàries
situacions que es donaven a l’escola relacionades amb la ideologia del
rendiment. Em va parèixer interessant la posada en comú i voldria dir que a
l’escola ens hem donat compte que hi ha moltes “circumstàncies de rendiment”
pel que fa a l’educació física. Alguns exemples són: quan dos xiquets van
elegint els jugadors un a un per a formar a l’equip i sempre s’elegeixen primer
als “millors” i es deixen per al final als “pitjors”, un altre exemple és quan
hi ha professors que posen millor o pitjor nota als alumnes depenent les voltes
que pegues a un camp de futbol en un determinat temps o quan es fan campionats
escolars en els quals es dóna molta importància als guanyadors( es pengen
classificacions i els donen trofeus). Aleshores, el que buscaríem serien solucions o alternatives a aquestes situacions.
Des del meu punt de
vista, a l’escola no s’hauria de buscar esportistes d’alt rendiment ni fer
equips per a guanyar campionats ni res d’això. Per tant, no s’hauria d’enfocar l’aprenentatge
al rendiment, s’hauria d’intentar no mostrar cap diferència entre alumnes, ja
que tots mereixen el mateix tracte. Tampoc als xiquets no se’ls pot exigir que
hagen de millorar les seues capacitats de forma específica ni incidint molt en
això per a ser un futur esportista d’elit sinó que si volen ser-ho ho haurien
de decidir pel seu compte i portar-ho a terme en el seu temps lliure fora de la
jornada escolar. A l’assignatura d’educació física s’hauria d’ensenyar sobretot
a desenvolupar els aspectes motrius dels alumnes, les capacitats bàsiques, la
creativitat, la interacció entre els alumnes( molt important en aquesta
assignatura), la intel·ligència, el
respecte, entre molts altres valors. Si a més d'això, els xiquets disfruten fent-ho
doncs seria l’ideal per a tots.
Què penseu vosaltres
d’aquesta ideologia?
En la escuela hay que buscar el rendimiento, pero el rendimiento educativo. A diferencia de lo que ocurre en los ámbitos deportivos de élite, donde la supremacia del cuerpo utilitario es evidente, la mejora de la eficacia o la eficiencia física no es intrínsecametne educativa. Creo que toca "reconceptualizar" la idea de rendimiento. En ese sentido, Arnold nos ayuda. EL conocimiento práctico en sentido fuerte, el razonamiento moral y la creación estética son "brújulas" que nos ayudan a encontrar ese sentido educativo del rendimiento en movimiento.En resumen, ser "mejor" no es igual a hacerlo mejor, sino a aprender a ser mejor.
ResponderEliminarEs verdad Víctor, he releído mi post y estoy de acuerdo en que en la escuela hay que buscar el rendimiento educativo, es verdad que en ese ámbito si hay que buscarlo para educar de forma óptima a los alumnos que crecerán y serán el futuro. Por tanto, sí es importante el rendimiento pero en sentido educativo y no de ser mejor que nadie sino saber la manera de como uno puede ser mejor.
ResponderEliminar