Perquè tenim por a fallar?

Ahir en classe va vindre Javier, un estudiant de màster en educació i ex alumne de Victor Pérez per a contar-nos alguna experiència sobre l'educació a tota la classe.

El que em va parèixer molt interessant va ser el tema de la por. Ell va declarar que inclús ell va tindre por quan Víctor li va oferir que contara les seues experiències com a futur educador, ens va dir que tenia por de quedar-se en blanc o de posar-se nerviós davant de tots nosaltres.

Deixant de banda la seua por, vam comentar també la por que alguns xiquets tenen quan s'ha de fer activitat física. Principalment quan es parla de por ací, és por a fallar, ja que no es vol ser humiliat ni avergonyit. Segons estudis, la por a fallar també s'ha associat a resultats negatius com ansietat, depressió, baixada de l'autoestima, desordres alimentaris(Conroy, 2001; Sagar, Lavallee, y Spray, 2007).

Però la qüestió principal per a mi és la següent: perquè tenim por a fallar?

Jo pense que el fet de fallar no tindria connotacions negatives si no fóra valorat socialment pels demés. Hi ha molts xiquets que perden oportunitat de fer alguna cosa per por a fallar i que els companys es burlen d'ells, açò els porta a una baixada de l'autoestima, perdre respecte social i passar vergonya i per tant, aquestes experiències negatives els fan ser menys competents, ja que aquests evitaran situacions on puguen fallar i no aconseguiran tindre èxit, ni vèncer la por a fallar mai.

Per a mi, fallar és una experiència necessària per a poder aprendre i avançar en qualsevol aspecte(ningú pot fer-ho tot sempre bé), és millor intentar i fallar que no intentar-ho per por a fallar, ja que si no ho intentem mai tindrem l'experiència per a poder fer-ho bé la pròxima vegada. Podria posar molts exemples, però un molt famós és el de Michael Jordan com es pot veure a la següent imatge:

Per últim, crec que s'hauria d'ensenyar des de menuts a perdre la por a fallar i educar als xiquets per a que si algú falla no es burlen d'ell o el marginen sinó que l'animen a tornar-ho a intentar i l'ajuden si fos necessari, d'aquesta forma tindríem més èxit tots i la vida segurament funcionaria millor.

Us convide a tots a que debatim aquesta qüestió tan profunda i a la vegada interessant que tots hem patit alguna vegada.

LA CLASSE “PERFECTA"

Hui en classe, hem fem un debat sobre quines coses hauria de tindre una classe per a que fora perfecta o ideal per a nosaltres, amb altres paraules: quina seria la classe que ens agradaria tindre cada vegada que anàrem.

En la meua opinió, una classe és un lloc especial on passen infinitats de situacions i on principalment es va aprendre. Aprendre és un concepte molt ampli, i per tant es pot fer de moltes formes, però no vaig a entrar hui en aquest concepte en especial.

La classe “perfecta” o ideal seria aquella que, deixant de banda el fet de poder tindre recursos (que segurament milloraran la classe, però vull anar més enllà) com objectes materials (tindre bons ordenadors, instal·lacions,...), coses com posar vídeos en cada classe o fer jocs , tinguera els següents punts o requisits per dir-ho d’alguna manera:

1-Els alumnes han de ser els protagonistes, és a dir, han de ser autònoms, han de poder escollir que és el que volen fer i el professor sols els ha de facilitar l’aprenentatge.

2- El professor haurà de tindre en compte els interessos, habilitats i necessitats dels alumnes, ja que d’una altra manera aquests podrien perdre interès o avorrir-se. És a dir, la temàtica ha d’estar relacionada amb alguna cosa que puguen participar aquests i que els agrade.

3- No s'ha de tindre en compte sols els aprenentatges cognitius, sinó també les relacions entre els alumnes, l’afectivitat. S’ha demostrat que s’aprèn més mitjançant un aprenentatge afectiu que sols el purament cognitiu.

4- El professor o mestre ha de tindre una bona actitud de cara a l’alumnat i si es necessari afrontar els problemes que puguen tindre amb educació emocional.

5- Els alumnes han d’estar còmodes, opinar, criticar i estar segurs de si mateixos. Han de saber que poden confiar amb el seu professor.

Dit açò, pense que aquests punts són els més importants i si els tinguera sempre en les classes on vaig a aprendre, crec que se’m faria molt més fàcil, aprofitaria més el temps i m’ho passaria molt millor.

De totes maneres, us convide a la reflexió i a què cadascú aporte el seu gra d’arena per a construir la classe “perfecta” o ideal per a nosaltres.

Exposició de pòsters

Ahir va tindre lloc una classe diferent de les que veníem fent de normal, on principalment el protagonista era el professor(Víctor Pérez Samaniego). Ahir els protagonistes vam ser nosaltres.

 

Es tractava d'exposar cada grup el seu pòster que havia preparat sobre les concepcions del cos i el moviment.

Cada grup anava passant de pòster en pòster avaluant-lo i discutint-lo entre ells. El professor se l'ha vist disfrutar molt i en general li ha agradat molt la classe de hui, ja que al final hem fet una posta en comú i així ho ha manifestat.

M'he quedat molt sorprès en general pel gran treball que han fet molts grups, alguns pòsters m'han cridat molt l'atenció. Hi ha hagut algun que fins que no me l'han explicat no m'he adonat del seu verdader significat.

En definitiva, ha sigut una gran estona on hem après tots d'una forma diferent i molt valuosa, ja que sempre es bo canviar la rutina i anar més enllà.

Per últim, us deixe el pòster del meu grup:

 

Què és un penalti? Realment tots sabem quin significat té? des d'on es pot enfocar un penalti? Biomecànica? Política? Guanyadors, perdedors? És un moment molt important en un partit de futbol que es pot veure des de moltes i diferents perspectives, realment hi ha molt darrere d'un penalti. Ens va pareixer molt interessant descobrir-ho, reflexionar-ho a fons i compartir-ho amb tots. Espere que us haja agradat.

Violència simbòlica en la societat

Avui a classe hem parlat de la violència simbòlica, cosa que m'ha paregut prou interessant i he indagat un poc més en el tema i m'agradaria fer algunes reflexions en concret sobre la violència simbòlica en la societat actual referida a la desigualtat entre homes i dones actual.

En el nostre dia a dia, si ens parem a mirar i analitzar-ho bé vivim en una societat patriarcal, encara que, pot ser cada vegada les diferencies estiguen acurtant-se més entre homes i dones, no es coneix encara cap societat amb igualtat completa, en tot cas us deixe alguns exemples per a reflexionar:

-Podem veure com encara existeix la dona "de sempre", podríem cridar-la també com a "dona tradicional" que seria aquella que cuida de les feines de la casa(netejar, cuidar als xiquets, fer el menjar...) mentre no es queixa de res i la gent ho veu com a una cosa normal.

-Per altra banda, la dona objecte de desig, aquella que els homes veuen com al dit objecte sobretot de desig sexual, aquella dona que apareix als anuncis amb una imatge atractiva, o en les revistes de vegades mostrant més del que caldria....

Des del meu punt de vista, tot aquesta violència simbòlica porta al fet que continue la dominància del gènere masculí i per tant, allunya a un dels objectius de qualsevol societat que és la igualtat. Mentre existeixen exemples tan clars de violència simbòlica com els que he posat abans, el respecte i la igualtat estaran llunys d'assolir-se en la societat actual.

L'educació seria una bona solució?

Imatge corporal en dones

Segons el que hui hem parlat a classe i havent llegit l'article de les concepcions del cos("Las concepciones del cuerpo y su influencia en el currículum de la Educación Física"), m'ha paregut molt interessant la part de la concepció social, sobretot el tema de la imatge del cos en les dones en la nostra societat.
He trobat un vídeo molt interessant en la xarxa on es parla de la imatge corporal en xiquetes i dones, dels seus perills i alguns consells de com tractar-ho.

La meua reflexió és que estem vegent moltes xiquetes, sobretot adolescents que estan exposades a la imatge corporal de les dones que es mostra en la nostra societat, ja siga en televisió, revistes, anuncis, xarxes socials... veuen la necessitat de ser com elles, ja que(erròniament en la meua opinió) pareix que sols hi ha un ideal de imatge corporal en les dones que seria la d'una dona prima, amb els músculs tonificats i ben maquillada.
El missatge que es llança a les xiquetes que seria algo així com "el millor és tindre una imatge corporal com en els anuncis o les xiques de la televisió per a ser acceptada en la societat o per a ser més feliços amb nosaltres mateixa" pot ser molt preocupant, ja que, aquestes poden arribar a sentir molta pressió,sobretot per algunes burles que poden sofrir durant l'etapa de l'adolescència, i desencadenar en conductes poc saludables i perilloses com per exemple voler baixar de pes dràsticament o gastar-se molts diners en maquillatge, cirurgia...

Però no sols la televisió o les revistes influeixen sobre les xiquetes, la família és fonamental en aquest aspecte, ja que si per exemple la mare d'una d'elles s'ha fet cirugia per a "ser més bonica" el missatge que la mare estaria transmetent és que "no es sent a gust amb la seua imatge i que l'ha de canviar per a ser més feliç".
En la meua opinió puc dir que, clar és que cadascú és lliure de fer i ser el que vol però s'hauria d'acceptar a tots per igual en aquesta societat, mostrar més dones sense maquillatge i aquestes coses, més naturals podríem dir, i fer-ho entendre des de menuts fent-los sentir que tenen una imatge corporal positiva i saludable, la família és clau en açò, ja que si els pares valoren i cuiden el seu cos de forma saludable estaran ensenyant als fills a fer-ho igualment.

Benviguda al meu blog

Hola, benviguts al meu blog de l'assignatura "Educació del Moviment" on aniré publicant al llarg del curs tot tipus d'entrades com puguen ser reflexions, opinions, imatges, vídeos... tot relacionat amb "Educació del Moviment". Espere que ens ho passem bé al mateix temps que anem aprenent sobre l'assignatura compartint els coneixements i interactuant entre nosaltres.
Salutacions, Salva.