Ahir en classe va vindre Javier, un estudiant de màster en educació i ex alumne de Victor Pérez per a contar-nos alguna experiència sobre l'educació a tota la classe.
El que em va parèixer molt interessant va ser el tema de la por. Ell va declarar que inclús ell va tindre por quan Víctor li va oferir que contara les seues experiències com a futur educador, ens va dir que tenia por de quedar-se en blanc o de posar-se nerviós davant de tots nosaltres.
Deixant de banda la seua por, vam comentar també la por que alguns xiquets tenen quan s'ha de fer activitat física. Principalment quan es parla de por ací, és por a fallar, ja que no es vol ser humiliat ni avergonyit. Segons estudis, la por a fallar també s'ha associat a resultats negatius com ansietat, depressió, baixada de l'autoestima, desordres alimentaris(Conroy, 2001; Sagar, Lavallee, y Spray, 2007).
Però la qüestió principal per a mi és la següent: perquè tenim por a fallar?
Jo pense que el fet de fallar no tindria connotacions negatives si no fóra valorat socialment pels demés. Hi ha molts xiquets que perden oportunitat de fer alguna cosa per por a fallar i que els companys es burlen d'ells, açò els porta a una baixada de l'autoestima, perdre respecte social i passar vergonya i per tant, aquestes experiències negatives els fan ser menys competents, ja que aquests evitaran situacions on puguen fallar i no aconseguiran tindre èxit, ni vèncer la por a fallar mai.
Per a mi, fallar és una experiència necessària per a poder aprendre i avançar en qualsevol aspecte(ningú pot fer-ho tot sempre bé), és millor intentar i fallar que no intentar-ho per por a fallar, ja que si no ho intentem mai tindrem l'experiència per a poder fer-ho bé la pròxima vegada. Podria posar molts exemples, però un molt famós és el de Michael Jordan com es pot veure a la següent imatge:
Per últim, crec que s'hauria d'ensenyar des de menuts a perdre la por a fallar i educar als xiquets per a que si algú falla no es burlen d'ell o el marginen sinó que l'animen a tornar-ho a intentar i l'ajuden si fos necessari, d'aquesta forma tindríem més èxit tots i la vida segurament funcionaria millor.
Us convide a tots a que debatim aquesta qüestió tan profunda i a la vegada interessant que tots hem patit alguna vegada.
Ma parecido muy interesante este post. El miedo al fallo es algo que esta instalado en la sociedad cuando tu muy bien dices el fallo, si sabemos aceptarlo nos permite avanzar en cualquier aspecto.
ResponderEliminarComo bien se dice no es más hombre el que menos veces cae, si no el que más veces se levanta!
La veritat es que m'ha paregut interesant aquesta entrada ja que moltes vegades aquesta por es tradueïx en una inseguretat que ens impedix portar a terme l'acció de forma satisfactoria a pesar de que tinguem la capacitat de fer-ho.
ResponderEliminarPer aixó la por es un aspecte que s'ha de tractar.